You are using an outdated browser. For a faster, safer browsing experience, upgrade for free today.

Loading...

HISTORIA DE LA VELA LLATINA


per Bernat Oliver Font
Les regates amb barques tradicionals de fusta, els bots i llaüts i també els gussis, fins i tot les pasteres s´han documentat a Mallorca des de mitjans del segle XIX, però segur que des de l´antiguitat, per un o altre motiu, els pescadors i comerciants feien curses amb les embarcacions amb l´objectiu d´arribar els primers a la vorera. Durant el primer terç del segle XX, les competicions oficials que s´organitzaven a la badia de Palma es duien a terme amb els tradicionals aparells de fusta perquè era l´única flota que tenien al seu abast, a més, feien servir l´aparell llatí perquè és l´aparell propi de la barca artesana de gairebé tot el mediterrani.

El naixement de clubs nàutics com el Club Marítim Molinar de Llevant (1917), el Club Nàutic Portitxol (1928), el Club Marítim Sant Antoni de la Platja (1934) o el Club Nàutic Cala Gamba (1938) van permetre la creació de petites flotes que s'afegien a les que ja existien, al Club de Regates (1891) i al Club Espanya (1919), els quals organitzaven regates de bots i llaüts des dels seus inicis. Aquella forma de competició era molt popular a Palma durant la dècada dels anys 20 i 30, però ens hem de traslladar fins a la dècada dels anys 40 i 50 per veure consolidades les flotes de les diferents entitats nàutiques de la badia de Palma, entre elles les de Cala Gamba. És durant aquestes dues dècades que les regates de vela llatina prenen la seva màxima esplendor amb la fórmula de les regates interclubs. A les entitats esmentades s'hi afegeixen el petit Club Nàutic de Sant Agustí, el Reial Club Nàutic de Palma - creat l'any 1947 a partir de la fusió del Club de Regats i del Club Espanya-, i el Club Nàutic Arenal ja l'any 1952.

La rivalitat entre les flotes era notable durant la dècada dels anys 50 i les regates amb aquells desmesurats aparells van ser protagonistes de nombroses pàgines esportives carregades de gran força i vitalitat. La passió per les regates era tan gran que la competició transcendia més enllà d'una simple rivalitat d'arribar el primer. d'aquella època daurada de la competició a vela llatina destaquen algunes barques emblemàtiques del nostre club com els bots Voramar, Bàrbara, Tinita, Fermina, Kika, Caterina, As, Viriat, Sant Lluís, Saju, Mizar, Artabro, San Cristobal, Sant Manuel, i els llaüts Pepin o Neptú.

A partir de la dècada de 1970 el procés d'intromissió de la vela lleugera a la nàutica balear esportiva, va provocar una petita crisi de les barques de fusta i de la vela llatina perquè no podien competir amb les prestacions extraordinàries de les barques de plàstic, més ràpides i econòmiques i cada cop més populars.

Fins a l'any 1990 les competicions de bots i Llaüts de fusta aparellats amb la vela llatina i guaira van anar perdent adeptes i semblava que haurien de desaparèixer per sempre aquelles barques i aparells.

Malgrat tot, a les regates socials que es feien amb motiu de les festes d'estiu, van continuar prenent part els bots i llaüts tradicionals de sempre. Eren regates poc tecnificades en què s'intercanviaven orses de plom i les embarcacions es fregaven amb fulles de figuera de moro.Aquests detalls mantenien l'ambient de regata i la tradició de fer competir les velles barques.


La revitalització de la vela llatina de competició a principis de la dècada dels 90 va ser possible gràcies al fet que la tradició de les regates socials no s'havia perdut mai als clubs nàutics petits. A partir de l'any 1991 la Conselleria de Comerç i Indústria del Govern Balear va subvencionar el 100% de l'aparell llatí (pal, antena i espelmes) als armadors d'aquells bots i llaüts que adquirissin el compromís de participar en regates durant els tres anys següents. Aquella promoció que anava lligada a la creació del Trofeu Mestres d'Aixa, al Club Nàutic Portitxol va resultar un estímul definitiu ja que a la primera edició del trofeu l'any 1991 havia aconseguit reunir més de vint embarcacions a la sortida, totes amb el material nou . La flota de Cala Gamba que hi era present, la constituïen els llaüts Pepin d'Alberto Cobos, Antojai d'Andreu Pizà i Primero de Benet Contestí, i els bots Tinita de Raimundo Reus, Artabro de Pedro Ferrà, Barbara de Joan Riera, Kenhavo de Javier Vicente i As de Margarita Mas. Al porxo del club havien quedat tres bots que s'havien acollit a la subvenció però no havien tingut temps de restaurar les embarcacions per a la sortida de la primera prova, eren el Bonito de David Oliver, l'Auba de Pep Ferrà i el Callao d'Antoni Carrillo, Antoni Mulet i Bernat Oliver.

Aquella subvenció amb trofeus que organitzava el Club Nàutic Portitxol com el Nationale Nederlanden, el Campionat de Mallorca i el Trofeu President; o els que organitzava Cala Gamba com el Trofeu Memorial Bernat Rita, el Trofeu Ciutat de Palma i el Trofeu Memorial Mestre Jaume, que duraven un o dos caps de setmana.

A finals de 1993 el llaüt Marbell d'Alberto Cobos júnior es va afegir a aquella primera flota de regates que quedava així constituïda pels bots L'Auba, Callao, Drac (ex Kenhavo), As, Tinita, Bonito, Artabro i Bàrbara; i pels llaüts Primero, Antojai, Pepin i Marbell.

El 1995 es va crear el Trofeu Hivern amb la intenció de desestacionalitzar les regates de llatina i mantenir encesa la il·lusió de les barques de fusta de principi a final d'any i no només durant els mesos de bon temps. A la primera edició del trofeu hi van prendre part només tres embarcacions, però la mitjana de participació durant els últims 15 anys ha estat de 20 embarcacions a cada edició.

També aquella temporada començava a donar resultats la gestió de la junta directiva que presidia el Sr. Sebastià Mas i que havia donat suport a la proposta de creació del Trofeu Hivern des del primer moment.

Els acords de la junta per al foment de la vela llatina contemplaven un espai reservat a l'esplanada per als bots i llaüts de regata que podien romandre-hi encallats el temps necessari i de manera gratuïta; també l'ús de la grua petita era gratuïta, això permetia agilitzar les varades els dies previs a les regates.

També es va aconseguir agrupar les barques de vela llatina en un mateix espai, de manera que les molèsties causades per la longitud dels botalons no afectés els socis que no tenien res a veure amb la vela llatina; també suposava una manifestació més concentrada de l'ambient, especialment visible durant els dies de regata que el bullici de gent sobre els molls flotants de les barques amb les antenes a l'aire i els focs desplegats van afavorir moltes fotografies representatives de la flota i de l'esperit del club . Un altre gest de suport de la directiva va ser el compromís de la devolució del 50% de la quota pagada a aquells socis que haguessin pres part en més de la meitat de les proves celebrades dins de la badia de Palma. La mesura va servir sens dubte per potenciar l'entrada de barques externes.

L'any 2003 va marcar un canvi important ja que es va crear una nova categoria anomenada Llaüts Clàssics amb una reglamentació pròpia. El motiu era donar solució als problemes que planejava el fet que, llaüts de característiques diferents haguessin de competir junts i només assistits per sistemes de compensació tradicionals que no eren capaços de resoldre aquelles diferències. D'aquella manera es diferenciaven mitjançant classificacions independents els llaüts amb caràcter més competitiu i sense motor i amb una maniobra sofisticada, d'aquells que cercaven una filosofia més tradicional (aparell i maniobra) i que portaven un motor interior amb tots els seus complements.

Com hem dit, l'origen del grup de llaüts clàssics el trobem primerament en la necessitat d'armar barques més tradicionals amb un coeficient màxim d'antena d'1,5 i després en les reflexions dels llaüters Andreu Pizà (Antojai) de Cala Gamba i Miquel Taberner (Jamaica) amb base al Portitxol que van fer aquesta proposta d'independització a la resta de llaüters. Més tard les seves idees van ser desenvolupades per un equip constituït pels primers armadors d'aquells llaüts més tradicionals, com Xavier Mulet (Sant Antonio de Padua), David Oliver (Xispa), Antoni Ferragut i Alfonso Segura (Nabab), Bartomeu Homar ( Pandora) i Bernat Oliver (Sant Bartomeu). A la redacció del reglament van intervenir també Javier Vicente que més endavant armaria el llaüt Jalluga i Joan Manuel Pons que a finals d'aquell any va aparèixer el JJ.


La creació del grup de clàssics va portar associat el naixement d'un trofeu específic per al grup, la Copa Memorial Antoni Font, amb una filosofia molt similar a la del Trofeu Hivern, un campionat llarg amb una filosofia tradicional i que preval la regularitat. Es basa en un calendari de nou proves i amb la possibilitat de fer-ne un descart després de cada quatre proves realitzades. Actualment la flota està formada per 13 llaüts i 11 bots.

Les barques de fusta que han format part de la flota de vela llatina des de l'any 1991 són les següents: Àncora, Annibal, Antojai, Artabro, As, Avant, Barbara, Bonito, Callao, Corb Marí, Domine, Drac, Es Llamp, Jalluga, JJ, L'Auba, L'Espanya, Llatí, Marbell, Martell, Neòfit, Nicator, Nostramar, Nueva Catalina, Pandora, Paquita B., Pepin, Primero, Regio, Rio de la Plata, Saju, Sant Antonio de Padua, Sant Bartomeu, Santa Creu, Saure, Savanna, Sóller, Tinita, Titan, Toni, Ventolina (6 ), Ventolina (80), Volga, Voramar, Xilb.